EL COCODRIL

CARACTERISTIQUES GENERALS

Són rèptils que viuen en les àrees tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. Són excel·lents nedadors. Tendeixen a viure en rius de corrent lent i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. Una espècie, el cocodril marí (Crocodylus porosus) que és el major dels cocodrils de l'actualitat, viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'endinsa amb freqüència en el mar, el que li ha permès colonitzar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de l'Índia fins a Austràlia. El cocodril marí no és l'únic en endinsar-se en el mar, però si el que ho fa amb més freqüència. Així, el cocodril del Nil (Crocodylus nyloticus) ha creuat el mar per a colonitzar diverses illes de l'Oceà Índic (entre elles Madagascar); i el cocodril americà (Crocodylus acutus) ha arribat nadant fins a la majoria de les illes del Carib, i fins i tot a la punta sud de Florida. Crocodylus acutus de Mèxic. Els cocodrils joves s'alimenten de crancs, insectes i granotes. Els més grans cacen peixos, s'alimenten d'animals morts o romanen en espera durant hores, llests per a engolir preses com mamífers i aus aquàtiques. Aferren a la presa amb mandíbules poderoses i dents filosos, arrossegant-la sota aigua fins a ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de manera que tallen a la presa, sacsejant-la i trossejant-la amb les seves dents.







Els hi creixen dents noves per a reemplaçar les que es trenquen o es perden. Els cocodrils duen vides bastant inactives, ja que jeuen immòbils la major part del dia. Com que al matí els rius triguen a escalfar-se els cocodrils sovint busquen la calor del Sol en la riba del riu. A la nit l'aigua es refreda lentament, de manera que els cocodrils passen aquestes hores dintre del riu per a mantenir-se en calor. Obrir àmpliament les seves boques els ajuda a escalfar-se pels matins o refrescar-se al migdia: en la boca els vasos sanguinis estan prop de la superfície de la pell, permetent que la calor passi ràpidament cap a o des de la sang a l'ambient. Els cocodrils tenen cossos pesats i metabolismes generalment lents. Estan ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant surten d'ella, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus). Sobre la terra, els cocodrils llisquen arrossegant-se sobre l'estómac i empenyent-se amb els peus. Per a recórrer distàncies grans, adopten un "pas alt", aixecant el cos del sòl i arrossegant la cua. Les espècies més petites i els cocodrils joves poden "galopar" a velocitats de fins a 17 km/h. Les fosses nassals d'un cocodril i els seus ulls estan en la part superior del seu cap, permetent-li veure i respirar mentre roman en l'aigua. Pot respirar parcialment submergit, tancant un plec de la gola que evita que l'aigua penetri en els pulmons. Sota l'aigua, les fosses nassals i les oïdes es tanquen i en els seus ulls una membrana transparent es mou en sentit transversal actuant com una tercera parpella. La seva pell és escamosa, dura i seca. Arriben a viure uns 80 anys.

LES FORMIGES

CARACTERISTIQUES GENARALS


Les formigues (Formicidae) són una família d'insectes socials que, juntament amb les famílies properes de les vespes i abelles, formen l'ordre dels himenòpters. Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de nòdul que forma una cintura esvelta. La branca de l'entomologia que les estudia s'anomena mirmecologia. Les formigues evolucionaren d'avantpassats vespiformes al període Cretaci mitjà, fa entre 130 i 110 milions d'anys, i es diversificaren després de l'expansió de les plantes amb flor. Avui en dia, se'n reconeixen més de 12.000 espècies, amb una estimació superior d'unes 14.000. Estan classificades en 26 subfamílies, 385 gèneres i 12.028 espècies descrites. La diversitat més gran es troba als tròpics. Les formigues formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars depredadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colònies altament organitzades que poden ocupar grans territoris i que consisteixen en milions d'exemplars, en gran part femelles estèrils que formen castes d'"obreres", "soldats", o altres grups especialitzats. Les colònies també tenen alguns mascles fèrtils i una o més femelles fèrtils anomenades "reines". A vegades es descriuen les colònies com a un superorganisme perquè les formigues semblen actuar com una única entitat, treballant col·lectivament per mantenir la colònia. Les formigues han colonitzat gairebé totes les masses terrestres de la Terra.



Els únics indrets que manquen de formigues nadiues són les illes remotes. Les formigues habiten en la majoria d'ecosistemes, i formen el 15-20% de la biomassa animal terrestre. El seu èxit ha estat atribuït a la seva organització social i a la capacitat de modificar els seus hàbitats, extreure recursos i defensar-se. La seva llarga coevolució amb altres espècies ha dut a relacions mimètiques, comensals, parasitàries i mutualístiques. Les societats de formigues tenen un repartiment del treball, la comunicació entre individus, i la capacitat de resoldre problemes complexos. Aquests paral·lelismes amb les societats humanes han estat durant molt de temps una inspiració i un tema d'estudi. Moltes cultures humanes utilitzen les formigues com a aliment, medecines i rituals. Algunes espècies són valorades com a agents de control biològic.Tanmateix, la seva capacitat d'explotar recursos provoca que les formigues entrin en conflicte amb els humans, car poden danyar conreus i envair edificis. Algunes espècies, com ara Solenopsis invicta, són considerades espècies invasores, ja que es poden estendre ràpidament a noves àrees.

El TIGRE

CARACTERISTIQUES GENERALS

El tigre (Panthera tigris) és un mamífer de la família dels felins, dels quatre "grans felins" del gènere Panthera. Els tigres són depredadors carnívors. El tigre de Bengala és la subespècie més comuna de tigre, constituint aproximadament el 80% de la població de tigres, es troba a Bangladesh, Bhutan, Myanmar, Nepal i l'Índia. És una espècie en perill d'extinció; a Àsia només queden uns 3.200 tigres en comparació amb els 100.000 que n'hi havia fa vint anys.

El tigre de Bengala o reial tigre de Bengala (Panthera tigris tigris), que habita parts de l'Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan i Myanmar. Viu a diversos hàbitats: prats, boscos tropicals i subtropicals, matollars, boscs caducifolis humits o secs i manglars. Els mascles solen pesar de 205 a 227 kg i les femelles uns 141 kg.Tanmateix, els tigres de Bengala nepalesos i nord-indis solen ser una mica més voluminosos que els altres, amb els mascles ascendint a una mitjana de 235 kg.[4] Mentre els conservacionistes ja consideraven una població inferior a 2000,[5] l'auditoria més recent per l'Autoritat Nacional de Conservació del Tigre del Govern Indi ha calculat el nombre a només 1411 tigres salvatges (1165-1657 tenint en compte l'error estadístic), equivalent a un 60% en la dècada passada.[6] Des de 1972, hi ha un projecte massiu per la conservació salvatge d'aquesta subespècie, conegut com Project Tiger. El projecte està considerat com un dels millors programes de conservació salvatge[cal citació], encara que almenys una reserva de tigres (la reserva de tigres de Sariska) l'ha perduda per complet.

El LLEÓ

CRACRTERISTIQUES GENERALS



El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes. cosa que en fa el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.

Si sobreviuen a les dificultats de la infància, les lleones que viuen en un hàbitat segur com ara el Parc Nacional Kruger poden arribar sovint a l'edat de 12-14 anys, mentre que els lleons rarament viuen més de vuit anys. Tanmateix, es coneixen casos de lleones que han viscut fins a vint anys en estat salvatge. En captivitat, tant els mascles com les femelles poden viure més de vint anys. Solen viure en sabanes i herbassars, tot i que poden entrar en zones arbustoses i boscoses. Els lleons són animals especialment socials en comparació amb altres fèlids. Un esbart de lleons es compon de femelles que tenen una relació familiar, les seves cries i un nombre reduït de mascles adults.

 Els grups de lleones solen caçar junts, atacant principalment grans ungulats. El lleó és un depredador alfa i clau, tot i que pot tenir un comportament carronyaire si en té l'oportunitat. Tot i que els lleons, normalment, no cacen humans de manera selectiva, alguns d'ells poden convertir-se en antropòfags i buscar preses humanes. El lleó és una espècie vulnerable i, al seu àmbit de distribució africà, al llarg de les dues últimes dècades, ha sofert un declivi de les poblacions, possiblement irreversible, d'entre un 30% i un 50%;[1] les poblacions no són viables fora de les reserves delimitades i els parcs nacionals. Tot i que la causa d'aquest declivi no és ben compresa, la pèrdua de l'hàbitat i els conflictes amb humans són actualment les causes més importants de preocupació.

S'han tingut lleons en captivitat des del temps dels romans i des de finals del segle XVIII han estat una espècie molt buscada i exhibida en zoològics arreu del món. Els zoològics d'arreu del món estan col·laborant en programes de reproducció per protegir l'amenaçada subespècie asiàtica. Els mascles són molt fàcils de distingir gràcies a la seva crinera i el cap dels lleons mascles és un dels símbols animals més àmpliament coneguts de la cultura humana. Apareix molt sovint en la literatura, l'escultura, la pintura, en banderes nacionals i en pel·lícules i literatura contemporànies.